Coulant de xocolata

Aquesta es sens dubte, la recepta dolça que més m'agrada.

És elaborat, però gens difícil, os animo a probar-ho!

Ingredients:

8 rovells

6 clares

300gr xocolata foundant

350gr mantega

160gr sucre

160gr farina

una mica de sucre glass per adornar.

-Precalentar el forn a 250ºC MOLT IMPORTANT

-Desfer la mantega

-Batre els rovells amb el sucre i afegir la mantega fosa

-Desfer la xocolata, molt a poc a poc per que no es cremi

-Montar les clares a punt de neu

-Afegir la xocolata a la mescla anterior amb els rovells, el sucre...

-Mesclar-ho tot afagint cullerada a cullerada la clara montada, removent a poc a poc de baix a adalt sense que perdi la textura de neu.

-Tamissar la farina a la mescla removent suavement.

-Motlles: Es poden utilitzar motlles amb mantega i sucre glass o xocolata en pols per que la massa no se'ns enganxi, a mi m'ha funcionat molt bé el paper de forn. Al final es desmotlla fàcilment, i gairebé sense tocar-lo. És molt sensible...

Per a que el coulant ens surti bé, hem de conèixer el nostre forn. Per això jo vaig fer dos coulants de proba. Per exemple, el primer 10 minuts, i el segon més o menys temps, depenent de com ens hagi quedat el primer. Per fora dur, per dins líquid.
Amb el meu forn ho faig així:

3' a 250ºC

6' a 180ºC

1' amb el forn apagat.


Aneu en compte al desmotllar, que si s'ens trenca ens surtirà tot el líquid.
Normalment s'acompanya amb gelat, un costrast fresc. A mi m'agrada amb maduixes...

Espero que os hagi agradat! Bon profit!!!!!!!

Como dar vida a unas sillas?

El otro dia salí al balcón y vi enfrente de mi casa, en la calle, dos sillas hechas polvo, con la pintura desgastada, con las patas desniveladas i el respaldo suelto, pero aún así vi en ellas una belleza que tenia que avivar, asi que corriendo me puse los zapatos y bajé a por ellas.

El antes...

Primero las limpié con un trapo húmedo y desencajé las piezas que quedaban sueltas.

Compré un pote de decapante químico y fuí rascando con una paleta de hierro.

Lijé todas las partes de las silas, creo que esta fué la parte más dura. Tambien con la lima rebajé las patas para que estuvieran alineadas.

Con la cola de carpintero, la más conocida cola blanca, enganche las partes sueltas del respaldo y les dí una mano de barniz.

Con una lima suave de papel  les quité las imperfecciones y volví a darles una segunda capa de barniz.

Para acabar les puse unos fieltros que se clavan como clavos en la patas para mantenerlas fuera de la humedad del suelo y amortiguar los ruidos al arrastrarlas.

Y asi me quedaron, siguen manteniendo ese aspecto envejecido que a mi me encanta, pero pareciendo nuevas.

Que os parece?